Lectures recomenades

Reprográmate, Isabel Fernández Domínguez, Editorial Cronos

Recentment he tingut la sort de fer una contribució al llibre Reprográmate, de la doctora Isabel Fernández. Es tracta d’una obra científica, però molt propera. Partint de l’àrea de l’epigenètica i, en concret, de l’important rol dels telòmers per controlar l’envelliment cel·lular, el llibre ens va guiant per diferents estratègies per cuidar la nostra salut física i mental. Estratègies que van des de la nutrició a l’exercici físic, passant per la meditació i la gestió de l’estrès. Aquest últim punt  ha afectat històricament moltes dones i és en parlar de la influència de factors ambientals en alguns gens que la doctora Fernández introdueix una perspectiva de gènere. El lector masculí pot prendre nota i aprendre moltes coses d’aquest empoderament de la dona, perquè l’entorn és una peça fonamental en la salut. Així, l’autora amplia el sentit la interpretació popular de la dita “mens sana in corpore sano” per mostrar-nos que una ment sana també contribueix al benestar físic. O sigui, que la relació entre cos i ment és bilateral, ambdós elements es complementen.

En resum, es tracta d’un llibre interessant i especial, ja que funciona tant com a obra divulgativa com a manual de vida. I també té l’interès de les diverses contribucions, que fan que la veu de l’autora no sigui l’única font d’autoritat i, alhora, legitimen el seu missatge.

La ciudad solitaria, Olivia Laing, Editorial Picador

El subtítol del llibre, Aventuras en el arte de estar solo, és molt explicatiu. L’autora explora el concepte de solitud en aquest assaig autobiogràfic a través de diversos artistes novaiorquesos. Hi trobem des dels bars solitaris pintats per Edward Hopper a les obsessives reflexions fetes per Andy Warhol al seu estimat magnetòfon de casset, passant pels tristos episodis de l’activista anti-SIDA David Wojnarowicz o de l’operístic cantant pop Klaus Nomi, entre d’altres històries d’artistes amb la solitud com a denominador comú.

I com ha arribat Olivia Laing fins aquí? Podríem dir que s’hi va veure portada per la seva pròpia experiència personal. Després d’un trasllat precipitat d’Anglaterra a Nova York, motivat per una relació que es va acabar quan l’altra persona va canviar d’opinió, l’autora es va trobar sola. I, paradoxalment, en una ciutat de vuit milions d’habitants una persona es pot trobar molt més aïllada que en una població petita.

Aquesta obra d’Olivia Laing ens mostra una reflexió molt humana al voltant d’un tema tan estigmatitzat i difícil de confessar com la solitud. Una lectura que, en aquests dies de confinament i distància social, pot ser molt estimulant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s